El primer single d’avançament del nou disc d’Albert Freixas, és una cançó d’efecte balsàmic per aquests temps de desesperació col.lectiva. La cançó, un mig temps on Freixas hi canta i interpreta tots els instruments, té un lleuger sabor a americana, amb la utilització de guitarres càlides i un pedal steel guitar al més pur estil Nashville.
Els cors de la músic resident a Australia, Leticia Nischang, li aporten encara més suavitat i arrodoneixen un tema que tracta de la necessitat de sortir periòdicament de les nostres rutines i “zones de comfort” amoroses i sentimentals, per tal de poder apreciar més l’amor que ens envolta, ja sigui de parella o de persones properes.
Amb un simple vídeo de factura elegant, realitzat per Carlos Rufete de Contra Films, on Freixas apareix cantant I tocant diversos instruments, es confirmen la proximitat i sinceritat de la cançó, lluny d’artificis estètics innecessaris. Una cançó propera i honesta per obrir la llauna de CHROMA.
CHROMA, tercer disc d’ ALBERT FREIXAS
‘Chroma’ (Segell Microscopi, 2021) és el tercer disc d’Albert Freixas, després dels críticament aclamats {u} (RHRN, 2011) i Oopalana ( RedB Records, 2018).
Amb aquest disc, el músic i compositor es consolida com una veu genuïnament interessant que decideix no anar a remolc de les modes, per oferir un discurs atemporal i de contrastable qualitat artística.
Amb col.laboracions de luxe com els veterans jazzmen de l’escena Barcelonina Jordi Gardeñas a les bateries i Tom Warburton als contrabaixos, David Calvo al saxo tenor i la músic resident a Austràlia, Leticia Nischang als cors femenins, Chroma és un disc fresc i original, on Freixas segueix en la seva línia de fusió estilística, sempre amb el seu segell propi, i cada cop més transparent en el seu gran amor cap a la música jazz.
Temes com Broken song, en el qual Warburton I Gardeñas son un motor imparable sobre el qual Freixas vesteix amb una instrumentació de tall clàssic (rhodes, guitarres i veus) una cançó potent i evocativa que tracta de la bellesa en les imperfeccions, el poder de reconèixer i estimar allò que potser ens descol.loca més de nosaltres mateixos I connectar amb l’amor propi. El solo del saxofonista sabadellenc David Calvo en els últims compassos ens transporta a l’època daurada del hard bop, fent una clara reverència a referents tant agosarats com el “Love Supreme” d’en John Coltrane.
A nivell conceptual, aquest vinil reivindica la bellesa de l’existència humana, devaluada constantment en la societat occidental en benefici del consumisme i capitalisme més voraços.
Temàticament, les lletres assoleixen una certa maduresa i, allunyant-se dels orígens més autobiogràfics dels seus primers discs, tracten temes universals com la por a viure (Personal light, Coup d’état), les separacions tòxiques (You made a monster), els laberints de la ment i l’ego (My well) i l’AMOR com a únic remei per a l’aparent debacle social contemporània.
11 temes que acaronen l’ànima, que són amor en vena, que ens mostren un artista compromès amb el seu art i enamorat de la MÚSICA.
CRÈDITS TÈCNICS
Chroma ha estat enregistrat a l’estudi 8 Bits de Sabadell, Barcelona l’hivern del 20-21.
Escrit i produït per Albert Freixas.
Enregistrat pel mateix Freixas i per Eduard González.
Mesclat per en Quim Puigtió, “Kato”, l’abril del 2021.
Editat pel Segell Microscopi.
ALBERT FREIXAS
Cantante, compositor y multi-instrumentista de larga y amplia trayectoria. Sus inicios profesionales se remontan al año 2000 en Londres, donde vivió 8 años. Allí se forjó como intérprete, tanto en solitario como haciendo de guitarrista de directo y de sesión, formando parte de varios proyectos interesantes, algunos pioneros en la escena de Spoken Word y Jazz de la ciudad (The Ventriloquist Band, Martha Rose).
De vuelta a Cataluña, Freixas fue miembro fundador de los ix!, grupo de culto catalán, con quien grabó 4 discos, una B.S.O y realizó cientos de conciertos por Cataluña, País Vasco, Galicia, España y Francia.
Paralelamente, en 2011 vio la luz su álbum debut en solitario, «{U}» (rhrn), el cual fue muy bien recibido por la crítica especializada y con el que pudo girar por Cataluña, España y Francia . No fue hasta 2018 que el segundo disco, titulado «Oopalana» (redb records) y dedicado a su abuela, salió a la luz, acompañado también de buenas críticas por parte de periodistas musicales de renombre (Albert Puig, Josep Martí, Xavi Cervantes, Ángel Lobo, Fernando Neira, Estéban Linés, etc.).
Ahora vuelve con CHROMA (Segell Microscopi), un tercer disco estilísticamente más atrevido que nunca, donde incluye temas a capella y algunos momentos de free jazz, en medio de unas canciones que cuestan de definir dentro de su eclecticismo, pero que comparten un sello propio cada vez más claro y identificativo.
www.albertfreixas.com
Vols estar al dia de les novetats musicals? entra aquí
